Preguntes i objeccions

És cert que s'hi construeix: entre el 2023 i el 2025 es van iniciar 461 habitatges a la comarca (191, 166 i 104), i el 2025 se'n van acabar 217. Però només 19 eren de protecció oficial, el 4,1 %, tots iniciats el 2024 (18 a Bellver de Cerdanya i 1 a Das). El 2023 i el 2025 no se'n va iniciar cap. Font: Idescat, construcció d'habitatges.

El 2025, Cerdanya va ser la comarca de l'Alt Pirineu i Aran on es van iniciar més habitatges:

Font: Idescat, construcció d'habitatges (dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica).

La construcció es concentra en pocs municipis: Bellver de Cerdanya (133), Llívia (74), Puigcerdà (63) i Bolvir (59) sumen 329 dels 461 habitatges iniciats entre el 2023 i el 2025, 7 de cada 10. Cada any canvia: el 2025, Llívia només en va iniciar 1. Les xifres de cada poble són a les fitxes.

El que les dades no diuen: si els habitatges nous seran residència habitual o segona residència. Aquesta informació no es publica. El sector promotor estima que la majoria són segones residències, però no hi ha cap dada oficial que ho confirmi.

Sí: el turisme i la construcció són una part important de l'economia de la comarca. Però el 63,3 % dels habitatges no són residència habitual de ningú (cens 2021), i la renda mitjana dels lloguers nous ja és de 750 €/mes (gener-març de 2026, Incasòl). Les persones que fan aquesta feina també necessiten un lloc on viure a la comarca.

El que les dades no diuen: quants llocs de treball depenen exactament de les segones residències.

La feina de la comarca depèn molt de la temporada. El 2025, al juliol (783) i al desembre (745) s'hi van signar més del doble de contractes que al març (344). A tot Catalunya, el juliol només en va tenir un terç més que el març. A més, l'hostaleria genera el 17,5 % de la riquesa de Cerdanya, més del doble que a Catalunya (6,9 %, dades del 2023).

Pics de contractació (juliol i desembre) · Altres mesos de temporada alta: inici de l'estiu (juny) i temporada d'esquí (gener).

Font: Observatori del Treball, estadística de contractació laboral (taula C.1.12, un fitxer per mes), consultada el 26 d'octubre de 2026. Es compten segons on és la feina, no on viu la persona.

En canvi, si comptem tot l'any, a Cerdanya hi ha menys contractes temporals que a la mitjana catalana: el 41 % dels 5.906 contractes signats el 2025, davant del 57 % de Catalunya.

El que les dades no diuen: quants dels contractes «indefinits» són fixos discontinus, és a dir, feines de temporada amb contracte indefinit. Per comarca, l'Observatori no els separa. Tampoc hi ha dades de sous per comarca.

A 31 de desembre de 2025 hi havia 86 inscripcions al registre per optar a un pis protegit a Cerdanya (cada una pot ser una persona o una família), 49 de les quals a Puigcerdà (Agència de l'Habitatge). La premsa va informar de 143 inscrits el març de 2026, després d'una campanya per animar a inscriure's (Viure als Pirineus, 20/03/2026). És cert que la comarca està per sota de la mitjana catalana.

El que les dades no diuen: la demanda real. El registre només compta qui s'hi ha inscrit, i inscriure's té poc sentit si no hi ha promocions: el 2025 només es va vendre 1 habitatge nou protegit a tota la comarca (registradors). Que hi hagi poques inscripcions pot reflectir poca oferta tant com poca necessitat; no ho podem afirmar en cap dels dos sentits.

Segons l'inventari del Consell Comarcal (novembre de 2024), hi ha sòl públic reservat amb capacitat per a 362 pisos protegits. A més, els ajuntaments tenen 86 immobles d'habitatge, i el 25 % estaven buits (en obres, per adjudicar o per reformar). Vegeu Sòl públic i HPO.

El que les dades no diuen: on és exactament aquest sòl ni en quin estat de tramitació està. El desglossament per municipi no s'ha publicat.

Depèn de com es compti. El cens 2021 d'Idescat classifica els habitatges en principals i no principals, però no separa les segones residències dels buits. L'INE, a partir del consum elèctric, sí que dona habitatges buits als municipis de més de 1.000 habitants: per exemple, 493 a Puigcerdà i 655 a Alp (un 19 % del total d'Alp).

El que les dades no diuen: quants pisos buits hi ha a tota la comarca. L'INE no dona dades dels pobles petits, i els seus números són provisionals i del 2020, any de pandèmia.

No són l'únic problema, però pesen. A Cerdanya hi ha 1.242 pisos turístics registrats (Registre de Turisme de Catalunya, octubre de 2026): l'equivalent a 5,8 de cada 100 habitatges del cens del 2021, més del doble que a Catalunya (2,7). Alp en té 301 i Puigcerdà, 290. En proporció, Urús (13,1) i Isòvol (9,5) són els que en tenen més. Ho pots veure al mapa i a la fitxa de cada poble.

Però el gruix són els habitatges que no són llar de ningú: 13.502 al cens del 2021, deu vegades més que els pisos turístics registrats.

El que les dades no diuen: quants pisos turístics es lloguen de debò ni quants dies l'any, ni quants funcionen sense registrar.

Ho són quan hi ha un motiu temporal real (feina, estudis, salut…). A Catalunya, des del gener de 2026, un lloguer per cobrir la necessitat d'habitatge és permanent sigui quina sigui la durada, i la temporalitat s'ha d'acreditar. Més informació.

El que les dades no diuen: quants contractes de temporada encobreixen lloguers permanents a Cerdanya.

Sí: el cens d'habitatges és de 2021, i és el més recent amb dades per municipi. Per això hi afegim dades anuals de construcció, lloguer, compravenda i registre fins al 2025. Al primer trimestre de 2026, la renda mitjana dels lloguers nous a la comarca ja era de 750 €/mes (84 contractes).